1. Història
2. Responsables
3. Dades d’interès i trajectòria internacional

1. Història

1958
Fundació de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC)

Es forma en ple franquisme a partir de dos nuclis bàsics, per un costat treballadors i treballadores procedents del catalanisme polític (bàsicament d’Unió Democràtica de Catalunya) i per l’altra els que venen de camps que giren entorn moviments catòlics tipus JOC i HOAC o provinents de l’anarcosindicalisme.
En els primers anys funciona com a SOCC Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya però posteriorment ja esdevé SOC, establint el seu caràcter laic.

1980
Fundació de la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC)

Formada a partir de l’acord aconseguit entre SOC i els Col·lectius de Treballadors pel Sindicat de Catalunya (CCTT), organització sindical de caire nacionalista molt vinculada al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional).
De l’any 1980 al 1983 la CSTC funciona amb una comissió gestora. L’any 83, any de constitució oficial de la Confederació, es crea també la Fundació Layret, per donar suport a la CSTC. Durant el període constituent s’uneixen a la CSTC diferents sindicats i col·lectius:744

SAT: Sindicat Autònom de Treballadors de Cassà de la Selva.
SOFIS: Sindicat Obrer de la Fusta i el Suro.
APPF: Associació Professional de Pompes Fúnebres.
SICO: Sindicat Independent de la Comarca d’Osona.
STG: Sindicat de Treballadors de la Garrotxa.
SUTA: Sindicat Unitari de Treballadors d’Autoescoles.

1986
Fundació de la Confederació Sindical de Catalunya (CSC)

Es crea fruit de l’acord entre la CSTC i el Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC), que permetia a través de la inicial penetració en el sector de “quadres i tècnics” esdevenir un sindicat de classe. L’acord, signat la tardor del 86, permet presentar-se sota les sigles de CSC a les eleccions sindicals d’aquell any. L’1 i el 2 de maig de 1987 es fa el Congrés Constituent de la CSC. Durant aquest procés entre la creació de la CSC i el seu congrés consitutent s’hi van afegir els següents sindicats:

RADIUM: Sindicat de Contramaestres del Tèxtil.
SECPVE: Sindicat d’Empleats de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi.
Processos de disgregació de la CSC:

1987: Durant el procés de la CSTC de l’abril, abans de crear oficialment la CSC, es produeix una petita fuga que es concreta més tard amb la formació de la COS (Coordinadora Obrera Sindical).
1988: Entre els mesos de frebrer i maig el sector provinent de la CSTC trenca amb el sector del SQC, als que s’hi afegiren el Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC), Radium i SECPVE.
1989: El mes de febrer, amb tot un procés anterior i posterior, es produeix un intent, reeixit en part, de dur tot el que resta de la CSC a CCOO.
1990: El congrés de la CSC a Vic tanca tot el procés disgregacionista, estabilitza la situació i permet refer la Confederació en base a la ponencia Continuem.

1990
Fundació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC)

El mes d’octubre es legalitza la Intersindical i a les eleccions sindicals d’aquell any la presentació es fa com a Intersindical-CSC.

1993
Congrés Constituent de la Intersindical-CSC

Es va fer els dies 13 i 14 de novembre a Tarragona.
Des de l’any 90 al 93 es van afegir a la Intersindical-CSC diferents sindicats de branca i empresa que avui conformen l’actual I-CSC sota un model organitzatiu confederal però sense perdre el referent de classe.

1998
II Congrés Confederal de la Intersindical-CSC

Amb el lema Vers el sindicalisme català i independent del 2000 es fa a l’hotel Alimara de Barcelona el II Congrés de la I-CSC el 25 d’abril d’aquell any que implica una profunda renovació generacional del sindicat i un enfortiment dels principis sindicals i nacionals de l’organització.
Al novembre del 1998, aprofitant el 40è aniversari del sindicat, es recull i agrupa a través de la Fundació Layret l’arxiu del SOC, la CSTC i la CSC i es cedeix a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
2000
Un congrés extraordinari al mes de juny modifica i ajusta els estatuts i renova els càrrecs del secretariat confederal.

2004
III Congrés Confederal de la Intersindical-CSC

Amb el lema Continuem avançant, la força del sindicat nacional , es fa a l’hotel Alimara de Barcelona el III Congrés Confederal de la I-CSC el 20 de novembre que significa la consolidació del projecte sindical encetat en l’anterior congrés. L’increment del nombre de delegats i l’expansió sectorial i territorial de la confederació certifiquen la voluntat de que la Intersindical-CSC el sindicat nacional i de classe de referència dels Països Catalans.
D’altra banda, al Congrés també s’hi aprova la postura contrària de la confederació al referèndum de ratificació del tractat anomenat ‘Constitució europea’ el febrer del 2005, per la manca de drets en els àmbits laboral, social, democràtic i nacional del text.

2008
Congrés Extraordinari de la Intersindical-CSC

El 24 d’octubre es renoven els Estatuts de la Intersindcal-CSC, en un canvi que suposa abandonar la fórmula organitzativa de confederació de sindicats per esdevenir un sol sindicat estructurat en Federacions Professionals, Unions Territorials i Espai Jove. En els següents mesos, els antics sindicats integrants van anar realitzant les seves respectives assemblees de dissolució, per tal de constituir-se en Federació Professional. De la mateixa manera, el nou text reafirma el compromís de la Intersindical-CSC amb la transformació social, l’emancipació nacional dels Països Catalans i la solidaritat internacionalista.

IV Congrés Confederal de la Intersindical-CSC
Amb el lema “Construïm el futur: treball, país, sindicat”, el 21 de desembre té lloc el IV Congrés Confederal de la I-CSC, en el qual es consolida el canvi de model sindical aprovat dos mesos abans amb els nous Estatuts i es posen les bases per iniciar un procés de creixement i major arrelament arreu del país. De la mateixa manera, s’hi aproven diverses resolucions de pes, entre les que en destaca una crida a donar suport a la vaga general com a forma de lluita vers una crisi econòmica que, des de patronals i governs, volen fer pagar a les classes treballadores. De la mateixa manera, s’hi aprova sol·licitar l’adhesió formal a la Federació Sindical Mundial (FSM), la segona confederació internacional de sindicats, una sol·licitud que va ser acceptada uns mesos després. Des de llavors, la Intersindical-CSC és membre de ple dret de la FSM.

2013
V Congrés Nacional

Sota el lema “SOM: Sindicalització, Organització, Mobilització” el 6 d’abril se celebra el V Congrés nacional del sindicat essent Carles Sastre escollit nou Secretari general.  Aprofundint en el model sindicat impulsat al IV Congrés, es presenten dues ponències , acció sindical i una altra d’organització, que són aprovades amb un ampli suport dels i les delegades. Es fa una aposta per enfortir el perfil independentista del sindicat, implementar metodologies de treball adaptades a l’escenari polític i social i s’acorda, per altra banda, enfortir les sigles CSC (Confederació Sindical de Catalunya). Pel que fa a la ponència d’acció sindical, s’emfatitza el compromís de bastir des dels centres de treball una alternativa sindical “des de la constatació que la lògica del pactisme s’ha esgotat” i “contestant l’actual hegemonia social” mitjançant l’acumulació de forces.

El congrés aprova una resolució en favor dels serveis públics i una altra demanant que l’estat propi es fonamenti en “la igualtat, la solidaritat i la participació de les classes populars en la pressa de decisions” i apostant per sotmetre a referèndums la integració de l’estat català “en estaments supranacionals”, com ara la UE o l’OTAN. Així mateix, es dóna per obsoleta la demanda d’un Marc català de Relacions Laborals, tan esgotada com el marc autonòmic considerant la independència nacional com a única oportunitat per a “reconquerir drets laborals i socials i obtenir-ne de nous en el marc del nou estat català”.

2. Responsables

Solidaritat d’Obrers de Catalunya
1958-1980

Secretaris Generals:
Jaume Terribas i Alamego
Xavier Casassas i Miralles
Josep Almeda i García

Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya
1980-1983

Secretari de la Comissió Gestora:
Lluís Llerinós i Gómez
1983-1986
Secretari General:
Lluís Llerinós i Gómez

Confederació Sindical de Catalunya
1986-1988

Secretari General:
Lluís Llerinós i Gómez
Secretari General Adjunt:
Jordi Fayos i López
1988-1990
Secretari General:
Lluís Llerinós i Gómez
1990
Secretari General:
Miquel Porter i Moix
President:
Lluís Llerinós i Gómez
Intersindical-CSC
1990-1993

Secretari de la Comissió Gestora:
Miquel Porter i Moix
1993-1998
Secretari Confederal:
Miquel Porter i Moix
1998-2004
Secretària Confederal:
Isabel Pallarès i Roqué
President:
Lluís Llerinós i Gómez
President Emèrit:
Miquel Porter i Moix
2004
Secretària Confederal:
Isabel Pallarès i Roqué
Secretari d’Acció Sindical:
Carles Sastre i Benlliure
Secretari d’Organització:
Sergi Perelló i Miró
Jesús Malló i Pujal
Secretari de Premsa i Publicacions:
Ferran Casas i Manresa
Secretari de Salut Laboral:
Joan Arimon i Solà
Secretari de Formació i Estudis:
Néstor Sastre i Benlliure
Secretària d’Acció Social:
Núria Margarit i Viñas
2009
Secretària Confederal:
Isabel Pallarès
Secretari d’Acció Sindical i Negociació Col·lectiva:
Carles Sastre
Secretari d’Organització:
Sergi Perelló
Secretària d’Acció Social:
Néstor Sastre
Secretari de Premsa i Publicacions:
Enric Rimbau
Secretària de Coordinació Jurídica:
Eduard Suárez
Secretària de Formació i Estudis:
David Hereu
Secretària de Llengua i Treball:
Montserrat Massip
Secretària de Cooperació i Solidaritat:
Vladimir Olivella
Secretària de Moviments Socials:
Agustí Ribas
Secretària d’Igualtat:
Núria Margarit
Secretària de Coordinació Interna:
Ferran Casas
2013
Carles Sastre:
Secretari general
Sergi Perelló:
Vicesecretari general
Nèstor Sastre:
Secretari d’organització
David Hereu:
Secretari de formació
Màrius Lleixà:
Secretari d’acció sindical
Antoni Alarcon:
Secretari de comunicació

3. Dades d’interès i trajectòria internacional

1962
SOC, juntament amb la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Unió General de Treballadors (UGT) creen l’Aliança Sindical Obrera (ASO).
Degut a la situació en aquells moments de la UGT (sector de l’interior i sector de l’exterior) l’ASO no acaba de reeixir, malgrat tot fou un intent de coordinació unitària.
SOC promou els Grups Obrers de Promoció Social (GOPS), els quals a través de cursets i xerrades van integrant joventut amb preocupació social al moviment sindical.

1964
Afiliats de SOC funden i promocionen amb altres particulars l’Escola de Formació Social del Clot, participant activament en les seves activitats tant docents com sensibilitzadores i mobilitzadores.

1964-1966
Treballadors afiliats a SOC configuren i participen a les primeres Comissions Obreres (CCOO) que es formen a Barcelona (concretament als sectors de químiques i banca). En marxen quan en constaten la manipulació que en fan el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el Front Obrer Català (FOC).

1965
SOC s’afilia a la Confederació Internacional de Sindicats Cristians (CISC) [que compta amb ELA entre els seus fundadors], que posteriorment esdevé la Confederació Mundial del Treball (CMT). Fou el primer sindicat català reconegut com a tal a nivell internacional.

1965-1966
Treball conjunt a nivell internacional entre Solidaritat de Treballadors Bascos (ELA) en el comitè de la CMT/CIOSL per a denunciar la manca de llibertat sindical a l’Estat espanyol.

1968-1969
Participació juntament amb els companys d’ELA, UGT, CCOO i la Federación Sindical de Trabajadores (FST) en els treballs del Grup d’Estudi de la Organització Internacional del Treball (OIT) sobre la situació sindical a l’Estat espanyol.

1976
SOC forma part del Consell Consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya fins la seva dissolució.

1977
Un representant de SOC fa la intervenció a la Conferència Internacional de la OIT en català.
A iniciativa de la representació de SOC, el Congrés de la CMT aprova una resolució demanant el restabliment de la Generalitat de Catalunya presidida per Josep Tarradellas.

1984
A iniciativa de la CSTC, i durant pràcticament un any, delegacions de la CSTC, de la Unión Sindical Obrera de Catalunya (USO-C) i del SQC, presidides pels seus respectius secretaris generals analitzen i negocien la creació del Sindicat de Treballadors de Catalunya (STC), però la negativa de la USO-C per tencar els seus lligams orgànics amb Madrid invalida el procés.

1993
A partir de la relació amb ELA s’estableix contacte amb un altre sindicat basc, Languileen Abertzaleak Baztordeak (LAB). També es comencen a mantenir relacions fluïdes amb la Confederació Intersindical Gallega (CIG) i la Intersindical Canària.

2002
En motiu de la cimera de caps d’Estat i de govern de la UE celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de març, la Intersindical-CSC va participar a la manifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) el 14 de març, amb un bloc propi format per 2.000 persones de sindicats bascos, sards, corsos, aostencs i canaris, Després de la manifestació, es va celebrar un acte públic de la Confederació de Sindicats Nacionals d’Europa, un fòrum obert de les organitzacions sindicals pròpies de les nacions sense estat de la UE per tal d’avançar cap a la construcció d’una Europa dels treballadors i les treballadores i dels pobles.
El mes d’octubre, la Intersindical-CSC va impulsar la Conferencia Sindical Internacional, que es va celebrar a Euskal Herria amb la participació de més de 40 sindicats de tot el món, per tal d’ampliar l’abast de la lluita per un altre món a nivell global.

2004
Al maig es celebra la I Conferencia Internacional de Sindicats de Nacions Sense Estat a Donosti (Euskal Herria), amb la constitució d’una comissió que treballarà per crear una estructura definitiva de sindicats de nacions sense estat de cara a l’any 2005. Els sindicats que formaran aquest futur organisme seran:

Sindicats membres:
I-CSC (Països Catalans)
SOE (Occitània)
CSS i KUILES (Sardenya)
STC (Còrsega)
LAB, ENE i ELB (Euskal Herria)
SLB (Bretanya)
CUT (Galícia)
CSI (Astúries)
SAVT (Aosta)
UGTM (Martinica)
UGTG (Guadalupe)
USTKE (Nova Caledònia)

Sindicats observadors:
ELA (Euskal Herria)
CIG (Galicia)

2005
Es constitueix finalment la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat, coordinada per LAB (Euskal Herria) i amb un comitè executiu amb presència de la Intersindical-CSC.

2009
Un any després d’entrar com a organització observadora, la Intersindical-CSC sol·licita i és acceptada com a nou membre de ple dret de la Federació Sindical Mundial (FSM), la segona confederació internacional de sindicats, situada a l’esquerra de la Confederació Internacional de Sindicats (que té com a membres a CCOO i UGT) i defensora del dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions. La FSM fou creada el 1945, disposa de gran prestigi mundial i té veu i vot a l’Organització Internacional del Treball (OIT), entre altres espais, on a partir d’ara els Països Catalans i seran representats com a tals.