Des de la Intersindical-CSC denunciem la “censura prèvia” que viu el món professional de la cultura com a mesura preventiva per a lluitar contra la Covid-19 i el greu perjudici que això provoca a les persones treballadores d’un sector que va més enllà de les grans estrelles de la cultura i l’espectacle, la majoria de treballadores i treballadors del sector viuen de manera precària i amb contractes temporals relacionats amb la viabilitat dels projectes culturals.

Denunciem el contingut de la Resolució SLT/1746/2020, de 17 de juliol, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 trobem al punt 7 que ordena la suspensió de l’obertura dels equipaments culturals com ara espectacles públics, teatres i cinemes.  Deixant en mans dels Ajuntaments i del PROCICAT que es puguin autoritzar la celebració d’aquests esdeveniments.

El món de la cultura ha treballat conjuntament amb el Procicat per tal de trobar la manera de trobar la manera de poder funcionar de manera segura: distància, gel hidroalcohòlic, mascareta, desinfecció, aforaments reduïts, treballadors formats, arribades esglaonades, circuits d’entrades i sortides, senyalística clara, absència de paper, i moltes altres mesures.  Tot això ha estat treballat i implementat, però aquesta feina s’ha negligit malgrat el bon resultat que ha donat, ja que en cap esdeveniment cultural s’han detectat brots.

La prohibició prèvia és una puntada de peu, una més, a un sector feble amb treballadores i treballadors que no tenen les millors condicions laborals per una manca història d’interès de les autoritats en dignificar als i a les professionals de la cultura.  I volem recordar que els professionals de la cultura també són el personal tècnic de só, llums, personal de suport de les sales, i tothom que treballa en un equipament cultural.

La cultura és un dels pilars de tota societat i tota nació, i considerar-la com un epígraf més d’una llista de prohibicions és negar-la i, per tant, negar la nació mateixa. Durant la Covid-19 hem dit que la cultura ens ha salvat, però en això hem sacrificat els artistes una vegada i ara es vol tornar a fer-ho. Pesa la idea que la cultura és entreteniment, menystenint la seva importància econòmica que ja hem vist, i la seves dimensions social, nacional i cívica la fan imprescindible.  Considerar la cultura una activitat exclusivament d’oci no fa altra cosa que mostra la manca de sensibilitat cultural i, mai millor dit, una manca de cultura.