8 de març, Vaga General. Les dones marquem el camí

Argumentari de vaga de la Intersindical-CSC

Pica damunt la imatge per ampliar

Està clar que la regressió en l’àmbit laboral arreu de l’Estat és creixent i persistent i afecta a tots els sectors productius. La crisi econòmica afecta especialment a les dones perquè són les que tenen majoritàriament els contractes a temps parcial i les que, en general, assumeixen la conciliació de la vida familiar i laboral. La crisi sistèmica global que patim les classes treballadores és el context propici per a què aquestes discriminacions i precarització s’accentuïn. La divisió sexual del treball ha relegat les dones a les tasques domèstiques i de cura. Tasques bàsiques per al sosteniment de la vida i un pilar de l’economia que realitzem gratuïtament en tant que no estan reconegudes. Quan accedim al món laboral tenim feines menys reconegudes socialment, més precàries i menys remunerades. Per les mateixes causes, les dones patim assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, ostensiblement o soterradament, que fins i tot passa desapercebuda per normalitzada, sense que hi hagi en la majoria dels casos conseqüències ni laborals, ni penals, ni socials.

És per això que exigim:

  • Erradicació de la bretxa salarial de gènere.
  • Superació de la bretxa horitzontal que relega a les dones a feines menys retribuïdes i menys reconegudes socialment.
  • Que els convenis i normatives que regulen els permisos, les jornades i els horaris, garanteixin de manera efectiva la conciliació de la vida familiar, laboral i personal així com la corresponsabilitat en les tasques de cura i sosteniment de la vida.
  • Reconeixement econòmic i social del treball de cura i sostenibilitat de la vida.
  • Establiment de mesures sancionadores a les empreses que no garanteixin els mínims estipulats per la llei d’igualtat entre homes i dones.
  • Eliminació de la precarietat laboral, la temporalitat i les jornades parcials dissenyades per perpetuar la discriminació cap a les dones.
  • Establiment de mesures econòmiques, polítiques i socials que tinguin com a objectiu l’eradicació de les violències masclistes.
  • Derogació de la reforma laboral i de pensions perquè perpetuen la vulneració de drets que patim les dones.
  • Aplicació efectiva de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes (Llei 17/2015, 21 de juliol)
  • Visibilització de les múltiples discriminacions i violències que patim les dones en l’àmbit públic i privat i com aquestes es reprodueixen i es multipliquen en l’àmbit laboral.
  • No és possible avançar cap a un model productiu que posi en el centre la vida de les persones si no eradiquem de soca-rel la violència patriarcal en tots els àmbits.