VII Congrés de la Confederazione Sindicale Sarda   |   Foto: CSC

VII Congrés de la Confederazione Sindicale Sarda | Foto: CSC

El sindicat sard Confederazione Sindicale Sarda celebrà el seu VII congrés a la localitat de Cagliari el passat diumenge 22 de març. Coincidint amb el 30è aniversari de la fundació de la central sindical sarda, el Congrés comptà amb la participació de més de 100 delegats/des congressuals que reescolliren en Giacomo Meloni com a Secretari general.

Així mateix, s’hi escolliren els nous càrrecs del sindicat i s’hi debateren les diverses ponències que definiran les línies de treball dels pròxims anys.

El congrés comptà amb la presència de càrrecs electes de l’illa i amb delegacions internacionals de Còrsega (STC), Vall d’Aosta (STV), País Basc (LAB) i els Països Catalans (Intersindical-CSC). El Secretari general de la CSC, Carles Sastre, representà la central sindical catalana.

Trobada de representants de la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat (PSNSE)

Paral·lelament al congrés de la Confederazione Sindicale Sarda, se celebrà una jornada de treball de la PSNSE durant la qual s’analitzà la situació actual de la Plataforma i es debateren propostes estratègiques de cara al futur.

La CSC és un dels sindicats fundadors de la Plataforma i forma part de la coordinadora de l’entitat supranacional.

Resum de la intervenció de Carles Sastre, Secretari general de la CSC, al VII Congrés de la Confederazione Sindicale Sarda

Companyes i companys,

es un plaer poder compartir amb tots vosaltres aquest congrés i és un honor poder comptar amb traductors amics1.

Els Secretari general de la CSC Carles Sastre, durant la seva intervenció.

Els Secretari general de la CSC Carles Sastre, durant la seva intervenció.

He escoltat les intervencions prèvies i he conegut els problemes de pèrdua de drets, d’atur, la problemàtica entre model productiu i impacte mediambiental, els processos de recentralització política i tinc la sensació que parlem tots el mateix idioma amb accents diferents, hi ha més coincidències que diferències. Els espais i problemes compartits són evidents i ens obliguen a treballar conjuntament.

El company Guido de la Vall d’Aosta, ha fet referència al seu pessimisme respecte al futur de les Regions amb Estatus Especial a Itàlia; la recentralització és ara una forta tendència que també patim nosaltres.

Per contrarestar el pessimisme voldria explicar que des de 2010 a Catalunya hem iniciat un procés sobiranista important, un camí sense retorn amb consens polític i social. De vegades la història s’accelera i estem en un d’aquests moments.

Just ahir vespre parlàvem d’això i de la incidència entre la qüestió social i qüestió nacional i els problemes que pot plantejar. Sobre això voldria compartir unes reflexions:

-El fet de no plantejar el tema nacional ara millora l’empenta de les reivindicacions socials? Penso que no.

-El que és important són les correlacions de força i l’hegemonia social i aquí és on el paper del sindicat és important: depenent d’això, l’hegemonia social, es pot derivar cap a la dreta o l’esquerra. Si les classes populars som motor del procés sobiranista, la resultant serà una de ben diferent de si ho deixem en mans de la dreta.

-Tenim la possibilitat de fer la primera constitució del segle XXI a Europa, podem forjar un país nou i aquesta és una oportunitat a no deixar escapar, la situació actual és del tot insostenible, insuportable.


-I si ens en sortim, suposarà la derrota històrica de l’oligarquia espanyola, dels terratinents dels especuladors, dels franquistes i dels arribistes pretesament demòcrates.

Deia abans el company Giacomo -reescollit avui Secretari general de la CSS- que els somnis no es compleixen si no creiem en ells; nosaltres el nostre somni ens el creiem i el volem compartir amb tots vosaltres.

Moltes gràcies.”

1 Inicia la traducció del català un company alguerès i, a petició dels congressistes, es fa la resta de la intervenció en català, sense traducció.